Ahir mentre feia foc a la partida del Figueral en l'ombria de Mariola i vaig vore en un atmetler una xiocetata flor; era preciosa; vaig agarrar el mòvil i vaig voler inmortalitzar la bellesa de la natura baix el gran engany del que s'anomena cambi climàtic. Dic engany, puix pareix que ve la primavera quant de sobte el que ve es l'hivern. Quin serà el seu futur? Serà certa la bonança del temps? o es algo anecdòtic?... Hui ja pareix que ha harribat l'hivern, demà dilluns seguiran baixàn les temperatures. Adéu inici de pirmanera, adéu futur promés però incert.
Aixi es la nostra vida. Asentada tantes vegades sota falces realitats de primavera. Qués és la vida?. Qué es el voler? Qué es l'amistat. Tal vegada una flor en mig del cruuc hivern. Les inclemences no entenen de dolçor, tan sols trenquen, cremen, destrocen... i somriuen... Ja deia San Pau: " VITA NOSTRA EST ABSCONDITA CUM CHRISTO IN DEO". Sant Joan de la Creu desebut per els mateixos flares de comunitat cabarà diguent. " El Sant sopar que recrea i enamora". referint-se a l'eucaristía. Ajudam Senyor a compendre el món en el que vixc i a pregar per ell. No vuic pàtir i vuic fugir. Senyor, quant redimiràs el món que pelegrina? Per qué tantes llagues de sofriment? Per qué tant d'escandol en mig dels membres de l'esglèsia? Pwer què tant poca caritat? Peruqè tanta indiferència? peruqè tab d'egoïs-me... Per què?
"Oh pobra flor de l'atmetler
oh pobra esperança del pobre que confía
oh pobre cant de la cardina en son voler
pues el seu cor ja en ningú confía".
No hay comentarios:
Publicar un comentario