Avui ja fà set anys de la mort de Àngel Bernat, organiste de la nostra parróquia i amic. Ens fà dificil anar acostumbran-se a viure a un poble on les persones que han format part de la nostra vida poquet a poquet s'en van. Son molts els dies de festa, de novenaràri o panellet. Son molts els diumeges de missa major a les 10 i després a les 11 o les 12 del migdia. Des de l'armonium fins al orgue de tubos. Son molts els funerals en el que ha acompanyat i les llàgrimes que ha fet al orgue brollar dels nostres pobres ulls.
Avui una pregània per al nostre germa Àngel Bernat.
"Te damos gracias, Señor Dios,
por Àngel Bernat, que nos fue tan cercano
y que hace siete años lo acogiste
de nuestro mundo.
Te damos gracias
por la amistad que nos regaló,
por la paz que derramó a su alrededor.
Te damos gracias
porque con su sufrimiento
pudo aprender la obediencia
y porque, aunque debilitado,
fue una persona digna de ser amada.
Te rogamos
que nada de su vida se pierda,
que los que vengan después de él
puedan respetar lo que para él era sagrado;
que sus buenas obras nos sirvan de ejemplo
ahora que ya ha muerto.
Queremos que continúe viviendo
en su familia y en sus amigos,
en sus corazones y en sus ganas de vivir,
en sus ideas y en su conciencia.
Que todos los que estuvimos unidos a él
cuando estaba entre nosotros
estemos aún más unidos
ahora que la muerte nos lo ha arrebatado".
Descanse en Paz. Amén.
miércoles, 5 de agosto de 2009
COMENTÀRI A LA PARAULA. dimarts 5 d'agost de 2009.
La terra promesa la tenen als peus, però els qui van a explorar-la agarren por, i aquesta por la volen trasmetre als altres. En el fons la por es sovint un acte de desconfiança. Segurament que , per les nostres propies forçes, no seriem capaços de guanyar-nos la terra promesa del Regne; però si som conscients que el Senyor es amb noslatres, arribarem a bon port amb la seua ajuda.
Ens cal confiança i coratge.
Senyor, que el meu compromís com a creient no m'acovarde.
martes, 4 de agosto de 2009
COMENTÀRI A LA PARAULA. 4 d'agost de 2009.
Aharon i Maria també critiquen a Moisés per la se seva manera de fer. El Senyor castiga a Maria amb una mena de lepra; però es molt bo d'adonar-se com reacciona Moisès. " No, Senyor, no, cureu-la si us plau". Malgrat que et critiquen i, pot ser injustament, tindre sempre el coratje de desitjar el bé de l'altre, encara que et faça mal. ¿Creus que aquest es un dels camins per aprendre a estimar els enemics?.
Senyor, allunyeu de mi l'agror de la venjança.
lunes, 3 de agosto de 2009
ÒBIT DE MOSSÉN FILIBERTO LLOBREGAT BERNAT
Hoy dia tres de agosto de 2009 a las 12 horas han tendio lugar en la Párroquia de Nuestra Señora de la Asunción de Bocairent el Solemne Funeral "corpore in sepulto" de nuestro paisano y miembro de la Filà de Moros Vells, el Rvdo. D. Filiberto Llobregat Bernat, nacido en el año 1923, a la edadd de 86 años.
El funeral ha sido presidido por el Excmo. y Rvdmo Sr. Arzobispo de Valencia D. Carlos Osoro Sierra, y han concelebrado el Excmo. y Rvdmo. Sr D. Juan Piris Frígol, obispo de Lleida, el Excmo. Sr. Vicario General de la diócesis y párroco de San Nicolás del Grau de Gandia, D. Vicente Fontestat, y alrededor de 20 sacerdotes allegados a la figura sacerdotal de nuestra entrañable paísano.
En la homilia el Sr. Arzobispo ha señalado la disponibilidad que tuvo D. Filiberto para ir a donde se le requirio por la Iglesia, nunca en nombre propio sino siempre como enviado de la Iglesia. El Sr. Arzobispo ha señalado las tres actitudes que se desprenden en el evangelio y que vivió nuestro hermano, vivió como testigo del Señor, enviado y representante. Tres actitudes que ha desgranado de una forma exquisita y bellamente en la vida de todo sacerdote. Finalmente nos pedia a los sacerdotes en este año sacerdotal admirar la vida de nuestros hermanos sacerdotes que han entragado su vida al Señor, y recerar nuestra mirada en la belleza de la celebración exequial pues aunque es la celebración de la muerte del propio Señor también esta nos evoca la gloria de la resurrección.
Hoy a las 19'00 horas se le dará sepultura junto a sus padres Filiberto y Antonia, descanse en paz. Amén.
domingo, 2 de agosto de 2009
CANTS EN L'AURORA. 5 DE LA MATINADA. DES DE FAURA
JUBILEU DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS DE BENAVITES
PEREGRINACIÓ A BENICALAF diumenge 2 d’agost 2009
AURORA
Faura: davant l’església
1—Benavites els pobles convida
cantar a l’Aurora per camins germans,
cantarem a la llum i a la vida
i a Nostra Senyora, la flor de les Valls.
Veniu a cantar...
que perdons i molt plena indulgència
avui a Benavites haureu de guanyar.
2—Als Joans gloriosos de Faura
comença l’aurora que enceta l’amor
a la Verge Maria que és Mare
assumpta a la glòria del Nostre Senyor.
Pregueu, Sants Joans,
perquè el poble de Faura seguesca
la llum salvadora que ens torna germans.
3—Sants i Santes que el poble de Faura
venera i aclama en el temple formós,
sou exemple de vida d’un poble,
fanal que il·lumina el camí virtuós.
De Faura i Rubau
aclamem a Sant Roc que ens deslliure
de greus malalties i ens done la pau.
Faura: carrer de Sant Josep
4—Sant Josep té un carrer que l’aurora
desperta i adorna de músics cantors,
cantarem al qui porta als seus braços
la llum de l’albada, l’Amor dels amors.
Josep molt amat...,
que esta canya floresca i ens siga
la vara florida de fe i castedat.
Faura: davant la Protectora
5—Comencem a la vila de Faura
davall les estreles i a Benifairó,
si de Quart i Quartell ens ve l’aura
allà a Benavites serem a muntó.
Cantem, cristians...
que la Reina dels Àngels és Mare
de misericòrdia i ens fa a tots germans.
Faura: als Quatre Cantons
6—La Patrona gloriosa de Faura
floreix en l’ermita mirant-nos a tots,
ella prega pels vells i pels joves,
pels fills i les mares i els tendres rebrots.
Alhora cantem...,
Santa Bàrbara invicta i gloriosa,
després de la vida en cel vos vegem.
Benifairó: carrer del Bon Succés
7—Si mirem, pelegrins, la muntanya
veurem una ermita, jardí fraternal,
és la casa on viu amb sa Mare
la font de la vida, el Rei immortal.
Oh quin Bon Succés
Ella ens dóna esperança en les proves
i ens guia a la glòria del regne promés.
Benifairó: davant de l’església
8—Les campanes tan dolces del poble
alegren les festes i ens criden a tots,
des de l’alt campanar ara ens miren
i escolten la gràcia d’aquesta cançó:
molt nostre Sant Gil...,
vos preguem que ens doneu l’alegria
que enceta aquest dia la flor del gesmil.
9—Es la flor blanca i pura i és signe
de l’ànima santa en gràcia de Déu,
feu Sant Gil que ningú muiga i visca
sens gràcia divina i lluny de la creu.
La senda del Cel
l’andarem, germanets, cada dia
amb goig i alegria i cor ben fidel.
Quart de les Valls: ermita del Ssm. Crist
10—Bons germans, arribem a les prades
del Crist de l’ermita de Quart de les Valls,
és fanal lluminós en la vida,
la mort i agonia i descans dels treballs.
Oh Santíssim Crist...,
en la vostra corona d’espines
i fondes ferides l’Amor havem vist.
11—Escolteu, Bon Jesús, la pregària
que us fan en l’aurora aquests pelegrins,
conduïu-nos per sendes de gràcia
als cims de la glòria dels sants querubins.
Arcàngels i sants...,
per la mort i agonia divines
al cel feu que un dia ajuntem nostres cants.
Quart: al carrer del Crist: nº 19
Quart: davant de l’església
12—A l’església que fou de servites
i ara del poble és la Parroquial,
catarem, pelegrins, que és la casa
on Crist ens consagra el Pa celestial.
Oh poble fidel
per tu prega i demana i et guarda
a Déu nostre Pare, l’Arcàngel Miquel.
Quart: davant de l’antiga església
13—Heus ací l’esglesiola on els pares
la fe celebraren al so del repic,
és el temple que alçaren fa segles
i els lustres el feren amable i antic.
Gloriós Sant Miquel,
puix els ossos dels vells hi descansen
tinguem tots memòria i porteu-los al Cel.
Quart: davant de l’ermita del Pòpul
14—Sou del Pòpul de Quart la Patrona
oh Verge Maria, i del Cel ens mireu,
en aquesta ermiteta escolteu-nos
i en tot ajudeu-nos, oh Mare de Déu.
El poble vos diu...,
puix portem en el cor vostra imatge
anant de viatge a tots protegiu.
Quart: en eixir: nº 1
Quartell: en entrar, al Molí:
15—Verge i Mare gloriosa del Carme
gesmil de les prades i estrela del mar,
ajudeu els qui solquen les sendes
i l’ampla ribera desitgen besar.
I tots els matins...,
en el cel de la vida enlluerne
el sol que il·lumina les flors dels jardins.
Quartell: davant del palau: nº 18
Quartell: davant l’església:
16—Aplegant a la plaça a Santa Anna
cantem a la iaia del Nostre Senyor,
demanem pels vellets i velletes
que els néts i les nétes els tinguen amor,
que es tinguen amor...,
que als camins, als carrers i a les cases
hi regne la gràcia del Nostre Senyor.
17—Sant Abdó i Sant Senén gloriosos,
oh Sants de la Pedra, Patrons de Quartell,
que ells ens guarden els camps i les vinyes
que dormen i creixen en l’ample mantell.
Mantell de les Valls...,
De floretes i séquies canores,
de frutis i esperances, d’amor i treballs.
Benavites: en l’itinerari: nº 1 i 19
Benavites: davant de la torre:
18—Benavites, la torre s’enlaira
per poder parlar amb el vell campanar,
i a la torre les dolces campanes
la miren i canten quan són voltejant.
Germans imitem...
l’harmonia i la gran fortalesa
de torres tan dignes que tots admirem[1].
Benavites: Davant del Cor de Jesús:
19—Cor sagrat de Jesús, Senyor nostre,
que sou font de vida, de pau i d’amor,
convertiu-nos al sant Evangeli
i ompliu-nos de gràcia, de joia i fervor.
Oh Cor traspassat,
perdoneu-nos les culpes comeses,
veniu a ajudar-nos, tingueu pietat.
Benavites: Davant de casa el Bisbe:
20—Benavites és pàtria d’un bisbe
que el bàcul portava amb gran dignitat.
Si la mitra li ornava la testa
son cor resplendia de fe i caritat.
Del poble és honor
monsenyor Josep Vila i Martínez
que fou de Girona son bisbe i pastor.
21—Sant Cristòfol el màrtir invicte
que porta als seus muscles el Nostre Senyor,
dolç bagatge que jo també porte
quan jo del meu pròxim em faig trobador.
De Benicaf
Sant Patró sense fidels que vos canten
els goigs que us cantaven els avantpassats.
Benavites: davant l’església:
22—Oh Maria, dels Àngels Senyora,
els càntics ja pugen de les nostres veus,
que cridant van pels pobles l’Aurora,
del Sol portadora, oh Mare de Déu.
Som els pelegrins...
del fervor i la llum de la glòria
que canten alhora amb els teuladins.
23—Som la veu i el record d’aquells pobles
que de campanetes ompliren les Valls,
L’Alqueria, Rubau, Garrofera,
i Santa Coloma, Els Frares davall;
i Benicalaf...
ai, anem, que està molt solitària
l’església i Sant Jaume ja prop de cent anys.
[1] Les estrofes 19, 20 i 21, fetes el 3 d’agost 2007.
PEREGRINACIÓ A BENICALAF diumenge 2 d’agost 2009
AURORA
Faura: davant l’església
1—Benavites els pobles convida
cantar a l’Aurora per camins germans,
cantarem a la llum i a la vida
i a Nostra Senyora, la flor de les Valls.
Veniu a cantar...
que perdons i molt plena indulgència
avui a Benavites haureu de guanyar.
2—Als Joans gloriosos de Faura
comença l’aurora que enceta l’amor
a la Verge Maria que és Mare
assumpta a la glòria del Nostre Senyor.
Pregueu, Sants Joans,
perquè el poble de Faura seguesca
la llum salvadora que ens torna germans.
3—Sants i Santes que el poble de Faura
venera i aclama en el temple formós,
sou exemple de vida d’un poble,
fanal que il·lumina el camí virtuós.
De Faura i Rubau
aclamem a Sant Roc que ens deslliure
de greus malalties i ens done la pau.
Faura: carrer de Sant Josep
4—Sant Josep té un carrer que l’aurora
desperta i adorna de músics cantors,
cantarem al qui porta als seus braços
la llum de l’albada, l’Amor dels amors.
Josep molt amat...,
que esta canya floresca i ens siga
la vara florida de fe i castedat.
Faura: davant la Protectora
5—Comencem a la vila de Faura
davall les estreles i a Benifairó,
si de Quart i Quartell ens ve l’aura
allà a Benavites serem a muntó.
Cantem, cristians...
que la Reina dels Àngels és Mare
de misericòrdia i ens fa a tots germans.
Faura: als Quatre Cantons
6—La Patrona gloriosa de Faura
floreix en l’ermita mirant-nos a tots,
ella prega pels vells i pels joves,
pels fills i les mares i els tendres rebrots.
Alhora cantem...,
Santa Bàrbara invicta i gloriosa,
després de la vida en cel vos vegem.
Benifairó: carrer del Bon Succés
7—Si mirem, pelegrins, la muntanya
veurem una ermita, jardí fraternal,
és la casa on viu amb sa Mare
la font de la vida, el Rei immortal.
Oh quin Bon Succés
Ella ens dóna esperança en les proves
i ens guia a la glòria del regne promés.
Benifairó: davant de l’església
8—Les campanes tan dolces del poble
alegren les festes i ens criden a tots,
des de l’alt campanar ara ens miren
i escolten la gràcia d’aquesta cançó:
molt nostre Sant Gil...,
vos preguem que ens doneu l’alegria
que enceta aquest dia la flor del gesmil.
9—Es la flor blanca i pura i és signe
de l’ànima santa en gràcia de Déu,
feu Sant Gil que ningú muiga i visca
sens gràcia divina i lluny de la creu.
La senda del Cel
l’andarem, germanets, cada dia
amb goig i alegria i cor ben fidel.
Quart de les Valls: ermita del Ssm. Crist
10—Bons germans, arribem a les prades
del Crist de l’ermita de Quart de les Valls,
és fanal lluminós en la vida,
la mort i agonia i descans dels treballs.
Oh Santíssim Crist...,
en la vostra corona d’espines
i fondes ferides l’Amor havem vist.
11—Escolteu, Bon Jesús, la pregària
que us fan en l’aurora aquests pelegrins,
conduïu-nos per sendes de gràcia
als cims de la glòria dels sants querubins.
Arcàngels i sants...,
per la mort i agonia divines
al cel feu que un dia ajuntem nostres cants.
Quart: al carrer del Crist: nº 19
Quart: davant de l’església
12—A l’església que fou de servites
i ara del poble és la Parroquial,
catarem, pelegrins, que és la casa
on Crist ens consagra el Pa celestial.
Oh poble fidel
per tu prega i demana i et guarda
a Déu nostre Pare, l’Arcàngel Miquel.
Quart: davant de l’antiga església
13—Heus ací l’esglesiola on els pares
la fe celebraren al so del repic,
és el temple que alçaren fa segles
i els lustres el feren amable i antic.
Gloriós Sant Miquel,
puix els ossos dels vells hi descansen
tinguem tots memòria i porteu-los al Cel.
Quart: davant de l’ermita del Pòpul
14—Sou del Pòpul de Quart la Patrona
oh Verge Maria, i del Cel ens mireu,
en aquesta ermiteta escolteu-nos
i en tot ajudeu-nos, oh Mare de Déu.
El poble vos diu...,
puix portem en el cor vostra imatge
anant de viatge a tots protegiu.
Quart: en eixir: nº 1
Quartell: en entrar, al Molí:
15—Verge i Mare gloriosa del Carme
gesmil de les prades i estrela del mar,
ajudeu els qui solquen les sendes
i l’ampla ribera desitgen besar.
I tots els matins...,
en el cel de la vida enlluerne
el sol que il·lumina les flors dels jardins.
Quartell: davant del palau: nº 18
Quartell: davant l’església:
16—Aplegant a la plaça a Santa Anna
cantem a la iaia del Nostre Senyor,
demanem pels vellets i velletes
que els néts i les nétes els tinguen amor,
que es tinguen amor...,
que als camins, als carrers i a les cases
hi regne la gràcia del Nostre Senyor.
17—Sant Abdó i Sant Senén gloriosos,
oh Sants de la Pedra, Patrons de Quartell,
que ells ens guarden els camps i les vinyes
que dormen i creixen en l’ample mantell.
Mantell de les Valls...,
De floretes i séquies canores,
de frutis i esperances, d’amor i treballs.
Benavites: en l’itinerari: nº 1 i 19
Benavites: davant de la torre:
18—Benavites, la torre s’enlaira
per poder parlar amb el vell campanar,
i a la torre les dolces campanes
la miren i canten quan són voltejant.
Germans imitem...
l’harmonia i la gran fortalesa
de torres tan dignes que tots admirem[1].
Benavites: Davant del Cor de Jesús:
19—Cor sagrat de Jesús, Senyor nostre,
que sou font de vida, de pau i d’amor,
convertiu-nos al sant Evangeli
i ompliu-nos de gràcia, de joia i fervor.
Oh Cor traspassat,
perdoneu-nos les culpes comeses,
veniu a ajudar-nos, tingueu pietat.
Benavites: Davant de casa el Bisbe:
20—Benavites és pàtria d’un bisbe
que el bàcul portava amb gran dignitat.
Si la mitra li ornava la testa
son cor resplendia de fe i caritat.
Del poble és honor
monsenyor Josep Vila i Martínez
que fou de Girona son bisbe i pastor.
21—Sant Cristòfol el màrtir invicte
que porta als seus muscles el Nostre Senyor,
dolç bagatge que jo també porte
quan jo del meu pròxim em faig trobador.
De Benicaf
Sant Patró sense fidels que vos canten
els goigs que us cantaven els avantpassats.
Benavites: davant l’església:
22—Oh Maria, dels Àngels Senyora,
els càntics ja pugen de les nostres veus,
que cridant van pels pobles l’Aurora,
del Sol portadora, oh Mare de Déu.
Som els pelegrins...
del fervor i la llum de la glòria
que canten alhora amb els teuladins.
23—Som la veu i el record d’aquells pobles
que de campanetes ompliren les Valls,
L’Alqueria, Rubau, Garrofera,
i Santa Coloma, Els Frares davall;
i Benicalaf...
ai, anem, que està molt solitària
l’església i Sant Jaume ja prop de cent anys.
[1] Les estrofes 19, 20 i 21, fetes el 3 d’agost 2007.
sábado, 1 de agosto de 2009
ALBORADA EN BENAVITES
Avui a les 4'30 de la matinada comença l'alborada de la Mare de Déu dela Àngles. Després de huit anys cosnsecutius. Comencarém a les 4'30 a Benavites, després a les 5 a Faura, Benifairó de les Valls, Quart, Quartell i Benavites per arribara a l'Aurora, a Missa de Descoberta.
Son les 12 de la nit vaig agafar el auto i a fer carretera. Fins demà si Déu vol.
DISSABTE 1 D'AGOST DE 2009
Avui primer dia del mes d'agost he acabat els ejercicis espirituals que he donat a les Monges de Sant Josep de Tarbes. Orde religiosa natural de França. Afincada des de fà tres anys a Banyeres de Mariola, en sustitució de les Monges Paules, que estaben a la fundació Ribera.
En acabar he anat al camping de MAriola a Confesar un gfrup de 70 xiquets porvinents del Verger i Ondara que estaben de CAmpament amb Mossén Ferrán Mañó Bixquert, condeixeble i comapany al col.lege de Sant Tomás.
En acabar he anat al camping de MAriola a Confesar un gfrup de 70 xiquets porvinents del Verger i Ondara que estaben de CAmpament amb Mossén Ferrán Mañó Bixquert, condeixeble i comapany al col.lege de Sant Tomás.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)