DOMINGO DE LA SANTÍSIMA TRINIDAD

Este domingo ha sido verdaderamente especial, hemos tenido las primeras comuniones, el sábado a las 12 recibieron la comunión Marián y Elena, las cuales depositaron a los pies de la Mare de Déu dels Desemparats, una rosa blanca, como signo de gratitud por haber recibido al tierno Jesús, el hijo de las entrañas benditas de la siempre humilde Madre. A las 19'00 horas se acercaban por primera vez, Sergio y Amudena, Zaira, Joanna, Tania y Natxo, el domingo a las 12'00 fueron Sara, María, Nicolás Sanchis, Juan Pablo, Nicolás Gisbert, Clara y Wiliam Alfonso. Los tres turnos han sido una verdadera delicia, y aunque han hecho todos lo mismo han sido los tres diferentes, plurales, complemetarios y enriquecedores. Si el sábado por la mañana cantaron los niños del oratorio, por la tarde fueron el grupo de jovenes y el domingo de adultos. La lectura del libro de Samuel fue proclamada con solemnidad por tres lectores: narrador, Elí y Samuel. Destacar la consagración que hicieron los niños a los pies de la Mare de Déu del Miracle, donde de rodillas ante el Icono rezaron uno a uno el "Bendita sea tu pureza..". Quisera dejar constancia de gratitud a los hermanos sacerdotes que se han hecho presentes para acompañar a sus subrinos. El sábado a Rafael Reig, párroco de los Santos Juanes de Cullera, que le dió la comunión a Marián; el domingo a Diego Ferrándiz, párroco de Sant Francesc de Cullera, que le dió la comunión a Clara, así como don Joaquin Pascual Torró, profesor emérito de la facultad, que aunque no pudo estar en la celebración por tener comuniomes en el Convento con otros sobrinos sinembargo se acercó y le dió la estampa a María, su sobrina, en la Mare de Déu.

Que el Señor bendiga todo el esfuerzo que han hecho las catequistas, así como al organista y a todos los que han hecho posible qe les acompañaramos a estos nños en su primera comunión.

PASCUA FLORIDA

En este domingo de mayo iniciamos el Tiempo del Espíritu, "Estaban juntos el día de Pentecostés. De repente un ruido, como de un viento recio, resonó en toda la casa". " Estaban juntos", dedicados a la oración. Estaban preparando la tierra donde ya había caído la semilla de la Palabra y como hombres de tiempo estaban en la espera de que llegaría el Tiempo de Dios en mayúsculas. Todo trabajo en la línea de la unidad y la reconciliación, es siempre preparar la tierra para que Dios se manifieste plenamente.

En este día pido que por intecersión del Papa Juan XXIII que el Espíritu del Concilio sople con todas sus fuerzas y sea todavía hoy intrumento que prepara esta tierra en la heredad de Dios, para que ésta de frutos de santidad en cada uno de sus miembros.

HA FALTAT EL BISBE SANUS ABAD

Avui día de Sant Matíes ha faltat a la ciutat de Valencia el bisbe Sanus. No farà dos mesos juntament amb ell ens reuniem un grup de capellans a les portes de la Mariola en la Vila de Banyeres dins de l'encontre anual d'assesors religiosos de l'UNDEF. Aprofitarem per fer una sentida pregària per el canonge contestà Soler Cardona. Va ser una jornada especial, com baixada del cel, D. Rafael Sanus, amb l'anar espaiet mentre caien bolves de neu per els carrers sempre empinats de Banyeres, les seus paraules compartides, va ser una jornada especial, tal volta de despedida o fins un després. Mentre bolguera escriure el çel amb intermitens no deixa de ploure en aquest mes de maig quant va escampan-se la noticia i els nostres campanars van estenent como una remor en la faç del firmament el naiximent per a Déu del que ha segut el seu bon pastor a la nostra diòcesis de València. Demà a les 11 serà el soterrar a l'esglesia de Sant Mauro i Sant Francesc d'Alcoi.

12 de març de 2010

Aquest es un día important de la meua vida. Tan sols els anals de la història avui deixaràn per als esdevenidor que no hi ha diumenge de glòria sense divendres Sant. Que la Mare de Déu del Miracle prege avui i sempre per els fills de Cocentaina.

3 de febrer de 2010

DIADA DE GLÒRIA
EL 3 DE FEBRER
DE L’ANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST 2010



A les huit en punt del matí
quan el blai s’esmunyia volent alçar el vol en l’aurora del dia del patró,
mossén comença el dia en vers a l’altar major de les Agustines,
acompanyat per un nombrós grup de gent que no ha tingut peresa de posar-se en camí per a retrobar-se –a través del nostre patró-
amb l’autor de la vida, l’alé de la nostra existència.

Mentre el blai -amb la seua nota cada vegada més dominant- va agarrant cos,
les seues armòniques, com el cantar de la lira, fan cantar el nostre pobre cor.
Com les canaleras en la nit en un dia de plutja del fosc i sempre tendre hivern acompanyen l’inici de la Missa en l’aurora del nostre patró Sant Blai,
un nuc a la gola impedix articular el so de la ronca i no clara veu…
però l’emoció no pot eclipsar al qui és sens dubte el nostre vertader goig i benaurança.

I quan l’emoció és controlada pel sentit,
de nou la música feta festa,
de nou i sempre de nou la música feta fe, ens trenca el cor.
La música de la diada, que ve i se’n va,… com la mateixa vida.

La paraula de Déu és novament proclamada: “la vida del just està en les mans de Déu”. Aquesta paraula ens il·lumina de nou,
com el gressol és encés quan arriba la foscor de la nit,
així la paraula divina, quan més fosca és la nit de la nostra vida, més ens il·lumina.
¡Oh paraula de vida, oh paraula creadora i encarnada!
¡Que mai més vos rebutgem!
Entreu en la nostra història humana i enceneu l’eperança del poble que encara peregrina. Poseu el nostre cor arremulla i entendriu el seu voler.
¡Que el cor que a vos de tant en tat es calma i de tant en tant vos oblida,
per mai en separe de vos!
¡Que el voler que teniu a l’infant, al jove i al major no minve sino cresca!
I si és necessari muira l’amor del jo i renasca l’amor a l’altre.

En escoltar la remor de la paraula “la vida dels justs està en les mans de Déu”,
ens vénen a la memòria tants i tants rostres de germans nostres que ja no hi estan. Aquells que un dia formaren la nostra família ací a la terra i que ja estan al cel.
Quan contemple el rostre de tantes persones conegudes i les seues històries
un no sap si és que s’ha fet major,
però és cert que les llàgrimes no sols regallen per nostres galtes
sinó que a més un nuc ens ofega.
I el silenci i un vítol és sens dubte el clamor del qui se sent orfe.

En arribar a les paraules de consagració,
en un instant vénen a la memòria aquelles paraules en vespres del dijous sant:
“He desitjat des del mes profund de dintre meu celebrar aquesta Pasqua amb vosaltres”.
El desig de Jesús és el desig del seu poble.

I quan Jesús és de nou elevat en la faç del firmament
i el poble creint trenca genoll en terra confesant que “vertaderament aquest home és fill de Déu”
al llavis, ment i cor del prevere remoreja aquest vers d’amor
al que és sens dubte l’amor dels seus amor:
“ Jesús, bon Jesús, alé i vida meua. Accepteu aquestes pobres mans com humil peanna. I quan ple d’emoció vos eleve en aquest misteri d’amor. Siga juntament amb vós per al nostre món: humil sempre humil camí, veritat i vida. Prevere, ofrena i altar per al vostre Poble Sant”.

I en trancar el mossén genoll a terra
una emoció indescriptible vol ofegar la seua minvant veu,
i amb un nu a la gola fa entonar en do major
“Aquest és el sagrament de la nostra fe”….

Veniu, Senyor Jesús,
veniu al nostre cor aixeregat del vostre amor,
veniu, sí; veniu.

25 de gener

Avui 25 de gener, la plutja pareix intensa, aixi s'enten del soroll de les canaleres. La matinada es tranquila, apenes es senten sorolls ni remors d'autos que pugueren creuar els carrers. L'esglèsia porta a la liturgia en el dia de hui la CONVERSIÓ DE SANT PAU, l'apòstol dels gentils, patró de la Vila de Benavites. Mentre al meu apasible poble de Bocairent, es disposen a celebrar el terce día de novenàri en el CIRI DE CONTRABANDISTES, aixi com a companyar a una familia en la que la mort s'ha fet present. Encomanem al seu marit, fills i germanes... A la nostra germana Carme, doneu-li la vida eterna...

!4 de gener de 2010

Avui dia 14 de gener a fet un vent fortissim. Han soterrat en Quartell al carnicer, Andrés Gallent, nebot del màrti Mossèn Manuel Gallent. Aquest món passa, les persones junt a Crist permaneixen. També hiu l'esglèsia de valència celebra la memòria de Sant Joan de Ribera. Aquesta imatge fou de les ultimes nevades. Al fons Bocairent, a la dreta el Montcalvari i com gran catifa blanca, la neu que tot ho estoba i blanqueja. Les oliveres. Oh humilts oliveres de Jerusalem, de nou doblades en rebre el gran regal del cel, que encaure pomposes damunt vostre no l'espolseu, sino que com rosí, sempre bo, en les vostres espat-les l'asumiu i dolçament porteu aquell que es l'autor de la vida, el Jessuset roig i blanquet. Porteu, si porteu bon pastor a l'ovella avui perduda, damunt els creuer dels vostres muscles, porteu i pujeu-lo fins las vostres braços de pare a aquells que en aquest món hem conegut i els vostres llavis besen i els vostres brasos retinguen l'amor dels vostres fills. Amén