Quant escric el que porte dins, i tal vegada en reptixc es per que de segur serà important no se si pera tú que em vás a llegir, ará be, per ami ho es i es sens dubte la meua preocupació i el meu deler.
“Pro bono pacis", per el be de la pau no és un lema dins de l'esperit propagandista amb fins electoralistes, sinó la convicció de l'home creient en la tasca a realitzar dins del nostre món actual. Es una forma de viure la vida i dignificar-la. Quan hui utilitzem les paraules, moltes vegades ho fem de forma tan general i superficial, que perden la seua identitat, la seua significació profunda.
Així trobem en esta frase llatina un eco en aquella altra "Pax Romana", que paregudes però que distants. La "pax romana" fa més prompte un apreci a la pau aparent, mentres la societat sobreviu en esta pau aparent, en el subsòl de la societat es forja una profunda crisi social que acaba en enfrontament i rebel•lió.
Hui estem vivint en una societat on el valor de la paraula és primordial, on des dels mitjans de comunicació, als mitjans audiovisuals tots ells intenten expressar, comunicar el que l'èsser humà porta dins.
Tot en el món respon a un fi, Quin és el fi de l'home en la comunicació?. què comunica?.
En este últim segle hem sigut testimonis del patiment que han generat les guerres mundials, tantes guerres hui vigents, a Iran, Iraq, els països més pobres d'Africa, Llatinoamèricans , mai com hui s'ha parlat tant de pau i mai com ara, potser s'haja un implicat tan poc per la pau. En les nostres relacions personals podem veure que va com "in crescendo" la violència en les paraules, creixen les demandes judicials. En una paraula què és el que hui ens mou. Darrere de què anem per la vida. El refranyer popular ens diu: "Sembra vents i colliràs tempestats".
Hui nosaltres què estem sembrant?.
El "pro bono pacis", és un projecte de futur a realitzar i en la qual creure, aquesta ens estimula i ens fa eixir de nosaltres mateixos, de la nostra comoditat i ens implica, inclús complica la nostra vida en pro d'un bé major, per que la pau és un bé en si, independentment dels meus interessos personals, ideològics , econòmics.
No obstant la "pax romana" esta basada en defendre un pau aparent mentres el meu món em vaja bé. Que és el propi d'una societat imperialista, que se sent ama i senyora d'este món, on funda el seu estat no en el dret i la justícia sinó en el "jo tinc drets (capritxos)", però quan vénen les obligacions m'escapolisc, enganye i a més em sent intel•ligent. De ahí que entra en qüestio paraules en el se contengut com poden ser justícia, dret, inteligencia.
Estes van ser una de les causes de la caiguda del gran imperi romà, potser podrà ser una de les causes de la caiguda del nostre gran imperi anomenat occident, potser hauré perdut el nord i necessite retrobar-ho.
Ja ens deia el Papa Joan Pau II “el Gran”, a l'indicar-nos que el nostre món tenia un gran repte: "educar en la pau".
Em pregunte, tenim clar quin concepte de pau volem?. Personalment em decline no per la pau romana, sinó aquella que em fa eixir del "jo", i em complica la meua pròpia vida en benefici de tota la humanitat.
Que no pergam mai la memòria de les victimes dels que han treballat per la pau, així com la de tants ciutadans que se'ls ha privat de la vida per tantes formes de terrorisme que hi ha hui al nostre món. Que aquesta forma d'entendre el món des de la por no ens duga a la humanitat a repondre des del terror a les vengances. Més bé a dur endavant el que portem dins, aquells que s'anomenem cristians... "glòria a Deu a dalt del cel i pau als homes que Deu estima".
Mossèn Ramón Micó i Colomer, prevere.
No hay comentarios:
Publicar un comentario